Entradas

Mostrando entradas de marzo, 2018

Maternitat feminista i invisible

Fa uns dies una amiga em va passar un cartell amb el dia i l’hora d’una assemblea per decidir què fer el dia de la Dona al nostre barri. Al principi vaig pensar: “I tant que hi aniré”. Després em vaig adonar que l’assemblea era entre setmana a les vuit del vespre... Abans de ser mare era una persona molt activa políticament parlant. Col·laborava amb partits polítics, grups de dones, associacions, voluntariats, etc. Tot això es va acabar per mi ja quan em vaig quedar embarassada. I aquests dos anys de maternitat m’he adonat que les mares som invisibles. No només dins de casa, també fora d’ella. Tothom al meu voltant no s’ha estranyat que no tornés a una assemblea, a una xerrada o a algun acte. “Bé, és que ara tens un projecte més important, el de criança, no?” I jo em pregunto: Això no és masclisme? Decidir per mi què és més important, no és masclisme? No poder triar si lluito o no, no és masclisme? No adaptar-se a tothom que vulgui militar, no és masclisme? Quan em va...